Mons · 16
Mons de llum, matèria i so.
16 mons interactius, cadascun amb la seva manera de respondre: un núvol que es desplega, una superfície que guarda la teva empremta, cordes que vibren quan les travesses. Descobreix-los aquí o entra-hi directament.
Camps
La teva presència canvia la densitat d’allò que ja hi és.
-

01
Nebula
Llum que respira: s’expandeix, es concentra, espera.
Un núvol violeta de milers de punts, disposats en capes. Obre la mà i es desplega; tanca-la i la llum es recull. Si t’hi quedes, es forma una singularitat on esperes.
-

05
Matter
Milers de partícules a l’abast de les teves forces.
Un camp de partícules en un flux lent que pots empènyer o atreure. La mà oberta les aparta; la mà tancada les aplega. Mantén per obrir un pou, deixa anar per llançar una ona, i un toc breu canvia com es comporta el camp.
- 08
Respira
Una llum que s’obre i es recull a un ritme lent.
Un únic camp de llum que s’obre i es torna a recollir. Obre la mà mentre s’expandeix, tanca-la mentre es concentra i ajunta els dits per pausar el cicle.
- 15
Abisme
Criatures de llum que s’acosten, fugen i et responen.
Criatures de llum a distàncies diferents. Mou-te a poc a poc i les curioses s’acosten; mou-te de pressa i fugen i s’apaguen. Mantén per enviar una crida que es passen entre elles. La mà oberta és una llum quieta al mig.
Superfícies
Trobes una pell i l’empremta hi queda.
-

02
Liquid Light
Una superfície lluminosa que recorda el frec.
Un mirall fosc que recorda el contacte. Fes-hi lliscar el dit i els corrents perduren a l’estela. Mantén per carregar un punt de llum; deixa anar i una ona travessa la làmina.
-

07
Cordes de llum
Una arpa de llum suspesa a la foscor.
Nou cordes de llum, fixades als extrems. Travessa’n una i sona. Agafa-la, tensa-la, deixa-la anar i continua vibrant. La mà oberta deixa la nota a l’aire; el puny l’apaga.
- 09
Tinta
Tinta que s’obre a poc a poc en aigua fosca.
Aigua fosca i un fil de pigment. Assenyala per dibuixar el fil, mantén per aplegar una gota i deixa anar perquè s’obri. La mà oberta agita l’aigua; el puny l’aquieta.
- 12
Vel
Seda iridescent que ondula, s’estira i vibra.
Capes de seda iridescent. Mou-te i les ones segueixen la mà; mantén i la tela s’acosta; deixa anar i vibra cap a les capes del darrere. La mà oberta afluixa la seda; el puny la tensa.
Inèrcies
Allò que poses en marxa continua quan ho deixes anar.
-

03
Vortex
Un gir que recorda els cercles que dibuixes.
Esteles que giren a velocitats diferents al voltant d’un centre que pots agafar. Traça cercles per donar-li impuls i deixa anar: la inèrcia perdura. Obrir o tancar la mà canvia l’embut.
-

04
Constellation
Estrelles unides per llum que viatja.
Una xarxa irregular d’estrelles, amb ponts i algunes que queden enrere. Acosta els nodes, encén-ne un i la llum viatja pels enllaços, d’estrella en estrella.
- 10
Òrbites
Planetes que llances i que canten en passar.
Cossos que situes i llances. Ajunta els dits per crear-ne un i separa’ls per llançar-lo; si mantens la mà quieta en deixar anar, el camí es manté. La mà oberta frena el temps. Sona un to quan un cos passa pel centre.
- 11
Eco
Els teus gestos tornen per tocar amb tu.
Un bucle curt que guarda el que dibuixes. Assenyala per tocar els records; mantén els dits junts i mou la mà per dibuixar amb llum. Una nota inicia el traç i torna a la passada següent. La mà oberta conserva els ecos; el puny deixa que s’apaguin.
Figures
Una estructura es reordena: grans, esquerdes, línies, trenes o reflexos.
-

06
Cymatics
Sorra de llum que dibuixa el so d’una placa.
Grans de llum sobre una placa, que s’ordenen en la figura d’un to. Mou-te per desplaçar el dibuix i obre o tanca la mà per afinar-lo. Mantén per congelar-lo. Quan deixes anar, els grans salten.
- 13
Moiré
Línies fines que dibuixen allò que no hi és.
Línies fines —bandes, anells o una retícula— que se superposen fins que apareix una figura que ningú no ha dibuixat. Mou la capa activa, mantén per arrossegar-la i deixa anar per passar a la següent. La mà oberta separa les línies.
- 14
Hèlix
Ovals de llum viva entreteixits en una arquitectura que gira amb tu.
Una arquitectura d’ovals trenats. Mantén i s’inclinen i es destrenen; deixa anar i es tornen a trenar l’un darrere l’altre. Una empenta envia una torsió al llarg de la nau. La mà oberta afluixa i separa els ovals; el puny els estreny.
- 16
Mirall
Un mirall que plega el teu traç en fraccions de llum.
Un mirall de llum, quiet. Dibuixa i el mateix traç apareix reflectit a cada fracció. Obre la mà i l’espai es divideix més; tanca-la i els fragments s’apleguen. Mantén per moure el centre: la figura que havies dibuixat es transforma.